Miquel Duran i Tortajada

La penya literària de «La Revista», de «La Revista» de Josep Maria López-Picó, es congrega, actualment, al Cafè de la Rambla. Les reunions literàries són presidides pel poeta Josep Maria López-Picó, fundador i animador de la penya. Els més habituals concurrents són: Carles Riba, Agustí Esclasans, Millàs-Raurell, Josep Obiols, Rafael Benet, En Foix i l’escultor Rebull.

Miquel Duran i Tortajada

Ara és l’hora, doncs, de fer uns reportatges sobre les nostres penyes literàries. Començarem per la penya que es reuneix cada dia, cap al tard, al cafè Colom i que en el nostre món literari és coneguda per «la colla dels vells», encara que hi ha alguns que no ho són, i per la joia i l’optimisme que dominen en la penya, cap no ho sembla.

Joan Puig i Ferreter

Per a un artista, un escriptor, un estudiós, val la pena de prescindir de les comoditats i fins i tot de córrer el risc de semblar gasiu, per a guaitar, de tant en tant, la vida d’aquella gent que molts no troben interessant per «massa ordinària».

Josep Pla

Cada dia és més general l’admiració pel gran escriptor francès. D’aquí vint anys tothom veurà clar, probablement, que Proust és el més gran novel·lista europeu aparegut després de Tolstoi. A França, per a trobar un novel·lista semblant s’ha de saltar fins a Stendhal.

Carles Soldevila

Els braços de la Venus de Milo han fet parlar molt els nostres antecessors. Ara ens fan parlar a nosaltres. Tots teníem més o menys solidificada la idea que l'estàtua més cèlebre del món havia estat trobada sense braços. Ara ens diuen que era una idea errònia. L'estàtua, íntegra, sense mutilació, existia a la illa de Milo fa mica més d'un segle.

Joan Puig i Ferreter

Res tan pobre, en general, de veritable grandesa com aqueixes memòries de sobirans, de generals, de ministres, de tots aquests homes que no brillen amb llum pròpia, sinó amb el reflex que reben del càrrec o de la funció que exerceixen. Aquest reflex, per una ironia, com una paradoxa, acaba eclipsant la seva personalitat humana en lloc de realçar-la.

Josep Pla

Què necessiten, en efecte, aquella dotzena de persones de Catalunya que escriuen, per a fer una novel·la? Necessiten mig any de tranquil·litat. A Catalunya una novel·la només la pot escriure una persona que té el problema econòmic resolt. I, de fet, passa així. Per això se’n publiquen tan poques.

Francesc Madrid

Ens calen novel·listes de tota mena. Novel·listes que aprenguin a fer novel·les de grans dimensions històriques i d’arrels psicològiques profundes; ens calen els novel·listes que portin davant dels nostres ulls els esforços d’un poble, d’una Ciutat, d’una col·lectivitat. Poble sense novel·la, no és un poble, és una vila, on tot el que passa és una vulgar anècdota, sense possible enlairament espiritual.

Carles Soldevila

I bé: la nostra novel·lística, com la nostra dramàtica, deixen extenses zones de vida catalana completament intactes. Quina pena fa de contemplar-les! Alguns esperits més vehements que ben inspirats, s’esgargamellen aquests dies parlant contra la literatura burgesa. Convindria demanar-los: “On és aquesta literatura?”

Carles Capdevila

Mai potser cap Jurat, a Catalunya, ha donat un exemple més reconfortant de rectitud i de seriositat; ni pressions ni indiscrecions l’han pertorbat; materialment ha estat invulnerable; aquests set homes han realitzat les seves delicades funcions amb un sentiment de la responsabilitat que els fa honor.

Josep Navarro i Costabella

Que els nostres novel·listes han de guanyar-se la vida en altres activitats? Quin descobriment! Que els editors ―no per culpa d’ells, alguns― paguen preus irrisoris? Que no sap tothom, això? Sí, els preus dels originals oscil·len entre cinc-centes pessetes a mil. Ara, que els que cobren mil pessetes, suposada l’existència, són una excepció.

Prudenci Bertrana

Jo opino que, per a fomentar la novel·la, millor seria cercar un capital ―bé se’n troben per altres empreses no més enlairades que aquesta― i, amb les rendes, pensionar els joves que demostressin facultats i entusiasme de novel·listes. Produïu, els diria, quan el jurat competent els hagués elegit. Produïu a cor tranquil, segons la vostra vocació, i si us adormiu a la palla sereu foragitats del paradís.

Josep Farran i Mayoral

Bé: admetem que, paradoxalment, un Premi Crexells serveixi per a fomentar la novel·la entre nosaltres. És un error insigne el sistema de les obres inèdites, Ultra limitar, com havem dit, i de quina manera!, l’atenció del jurat, complica enormement la seva tasca: aquests concursos, com els Jocs Florals ahir, determinen una allau d’obres de mediocres, d’espontanis, d’incapacitats il·lusos, qui fan perdre un temps preciós, tan sols fos per a donar-hi un conscienciós cop d’ull eliminatori.

Josep Navarro i Costabella

La nostra societat no és completa i la novel·la ha de ressentir-se’n per força. Hom pot afirmar, en el perfectíssim ús del seu dret, que a casa nostra no hi ha novel·listes. Ara, que no hi hagi elements per fer una novel·la i mil novel·les, això resulta insostenible.

Carregant més articles...
No more posts