Error a la base de dades del WordPress: [INSERT command denied to user 'VL009US00001'@'81.25.112.31' for table `papersvells-mysql`.`pv_options`]
INSERT INTO `pv_options` (`option_name`, `option_value`, `autoload`) VALUES ('_transient_doing_cron', '1711663035.8332180976867675781250', 'yes') ON DUPLICATE KEY UPDATE `option_name` = VALUES(`option_name`), `option_value` = VALUES(`option_value`), `autoload` = VALUES(`autoload`)

1907 archivos | Papers Vells

Josep Carner

Catalanista impacient, tu que ets entusiasta com jo i com tothom, tu que tens la fe bona, tu que fa tant de temps que lluites generosament, tu que ets anònim i heroich; cada matí agafes el diari, i, nerviosament, el fulleges i cerques els telegrames que parlen de la Solidaritat a Madrid, i repasses mil vegades els plans, els acorts, els discursos dels representants de Catalunya.

Joan Maragall

Aquesta llengua és la senyal d'una nació: Occitania. Y are dieume si gascons y provençals, catalans y mallorquins y valencians, no tenim tots efectivament un mateix tirat d'esperit, un sentit planer de claretat y enteniment ab un gra de follia que'ns fa ben germans y hereus d'aquells que feren el dret civil y s'ullprengueren de la llum de Grecia.

Pere Coromines

Heusaquí una obra poderosa, digna de la nostra joventut. Que sigui Barcelona l’iniciadora de la primera tentativa per relligar de nou els pobles dispersos de la raça llatina. Ens diran que ab això volem conquistar l’hegemonia mediterrània y que despertarem la gelosia de Gènova, Nàpols y Marsella. Deixemlos dir: les hegemonies no’s demanen ni’s pretenen, sinó que resulten d’una més alta concurrència de forces materials y espirituals.

Eugeni d'Ors

Aixís és el destí d’aquest home, dir y fer coses dures, però darrera de les quals viu tot el foch d’una abraçada. El cor ardent puja a la boca, baixa a les mans, en els mots y actes més asprement materialistes. Devegades, hostils y tot: ―cops de puny. Quan en Pere Coromines escriu, sovint ne dona, de cops de puny.

Josep Pous i Pagès

Figureuvos que, tot de sobte, veiesseu aixecarse al vostre davant la Barcelona futura, la ciutat, la gran ciutat que tots somniem, tal y com serà dintre cinquanta, dintre cent anys, ab totes les seves grans-vies, ab tots els seus edificis monumentals, ab tot el desenrotllament que l’haurà extesa de la montanya a mar, per tota la planura que limiten el Besòs y el Llobregat.

Carregant més articles...
No more posts