Modest Urgell

Encara’m sembla que veig aquell quarto, ahont me tancava de sol á sol per pintar, escriure, fumar, descansar a ratos y somniar á tota hora, sobre tot cap al vespre, quan el sol, ponentse darrera'ls arbres sechs de la Devesa, deixava a mitja llum las montanyas llunyanas, la planura serpentejada pel Ter.

Josep Pous i Pagès

L’Associació de coros d’en Clavé volia anar a Madrit. Els representants del poble obrer catalá ―com ells s’anomenan―, d’aquest poble catalá demócrata per escéncia y exceléncia, volian festejar al nou amo que la sort els hi dona. Tant era el seu desitj de poguerse ajupir panxa á terra devant el nou rey coronat, que no varen resignarse á esperar que d’allí dalt els demanessin.

Anton Busquets i Punset

Moltas eran las horas que'ls entretenia ab la lectura d'aquells cants, assadollantse l'ànima d'en Verdaguer ab el perfum delicat, al ensemps que mascle, de la poesia popular, que fou la seva llet y sa obra de consulta y estudi. L'época fixa en que comensá L'Atlàntida es un xich difícil de trobar. En tant, vingué'l primer diumenge de maig del any 1865, y ab ell el triomf de Verdaguer en la festa dels Jochs Florals.

Carregant més articles...
No more posts